El deure social dels professionals de l’arqueologia. De la conscienciació ciutadana a la socialització del patrimoni arqueològic
Isidre Pastor i Batalla (Associació d’Arqueòlegs de Catalunya)
Sovint, el col·lectiu dels professionals de l’arqueologia reivindiquem l’interès social que deté la nostra activitat professional i incidim en el valor del patrimoni arqueològic, com a bé comú de tota la societat. I és així. És aquesta dimensió social del patrimoni i de l’activitat arqueològica la que, en bona mesura, estableix i determina que l’arqueologia ha de revertir al conjunt de la societat. I per tant, les restes arqueològiques, com a béns comuns que són, han de ser participades per la ciutadania. Veritable detenidora de l’essència dels valors culturals que aquests elements tenen.
Els vestigis del passat formen part activa d’una identitat col·lectiva i, com a tal, requereix ser participada i compartida. Són aquests plantejaments, per tant, els que comporten que la socialització del patrimoni arqueològic impliqui el compromís de tots i cada un dels professionals que participen d’aquesta disciplina. Des de la docència, la recerca, la gestió, la difusió, la divulgació, la difusió o qualsevol altra comesa vinculada a l’exercici de l’activitat. Ha de ser des d’aquesta diversitat disciplinaria pròpia i característica de l’arqueologia, que s’ha de fomentar i impulsar totes aquelles iniciatives que contemplin els processos participatius de la societat.
Més enllà de la convivència implícita que sovint s’estableix entre la ciutadania i les restes arqueològiques cal insistir en la cohesió entre les parts com a principal dinamitzador per assolir-ne el compromís social. Cal que el col·lectiu de professional s’impliqui activament en iniciatives i accions participatives per fomentar i promoure nexes entre el conjunt de la societat i el patrimoni arqueològic.
